Relat del congrés

En el III Congrés d’Enginyeria i Cultura Catalana s’han impartit cinc Conferències Plenàries. A la primera jornada el ponent Joan Amorós ha presentat el gran eix FERRMED, locomotora de desenvolupament econòmic europeu. Durant la segona jornada, el ponent Ramon Maspons ha exposat el desenvolupament de les tecnologies mèdiques a Catalunya, i les seves grans oportunitats de futur. Per la tarda el ponent Andreu Ripoll ha descrit la gran contribució de l’enginyeria en les investigacions a l’espai. En la darrera jornada el ponent Antoni Riera ha presentat la construcció naval dels Països Catalans a l’Edat Mitjana, com a resposta tecnològica a unes necessitats mercantils, i el ponent Joan Frau ha exposat la innovació i l’eficiència energètica en el sector elèctric.


Els treballs presentats al congrés s’han distribuït en 16 sessions. En l’àmbit de l’Enginyeria i Infraestructures s’han presentat per una banda grans infraestructures. S’ha explicat la font de llum de sincrotó ALBA, la instal·lació científico-tècnica més important, en volum i en recursos econòmics, que s’hagi fet mai a Catalunya i a Espanya. S’han exposat les característiques que fan la llum del sincrotó un instrument molt útil en molts camps de la recerca. S’han explicat els serveis que ofereix el Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA), des dels objectius fundacionals com a gran complex de centres de càlcul com posteriorment en l’àmbit de les comunicacions amb el desplegament de l’Anella Científica, i el Punt Neutre d’Internet de Catalunya.

 

Així mateix s’ha presentat el projecte de l’Anella Industrial, una infraestructura de comunicacions basada en la tecnologia IP que connecti els diferents polígons industrials amb l’Anella Científica, amb l’objectiu de connectar empreses catalanes en una mateixa xarxa WAN per poder accedir als recursos de supercomputació i al treball col·laboratiu.

 

En el mateix àmbit de l’ Enginyeria i Infraestructures s’ha tractat especialment el tema de la sostenibilitat. S’ha exposat que molts projectes d’importants infraestructures són ja dissenyats amb una visió més integradora amb el paisatge, buscant el menor impacte possible, tot i que això comporta un sobrecost. Socialment cada vegada és més percebut que la pèrdua de qualitat paisatgística també comporta una pèrdua important de patrimoni, i que no es tracta d’un sobrecost sinò d’un cost de projecte que cal assumir. S’ha presentat la importància de la inclusió d’un estudi de minimització de residus als projectes d’enginyeria. S’han exposat els reptes tecnològics, mediambientals i administratius del projecte d’una instal·lació fotovoltaica a l’illa de Mallorca. S’ha presentat la importància de l’emmagatzematge de l’energia tèrmica per a una enginyeria més sostenible. S’han plantejat diferents consideracions sobre l’enginyeria per a l’estalvi d’aigua en el sector domèstic. Caldria fer projectes d’enginyeria en la recerca de tecnologies més eficients de l’aigua en el sector domèstic. Des de l’Institut d’Estudis de la Seguretat s’impulsen projectes i activitats per a identificar, analitzar i debatre els riscos presents en la nostra societat i territori.


En relació a les infraestructures socials a Catalunya, s’ha destacat l’eficiència en les cessions amb destí a equipament públic com a resposta al dèficit democràtic. S’han analitzat els primers documents de diagnosi i de planificació del transport ferroviari a l’Estat Espanyol a partir de la restauració democràtica. S’ha avaluat el model territorial en el qual es basen i els seus efectes sobre la radialitat de la xarxa en atenció especial als corredors de la Mediterrània i de l’Ebre. També s’ha analitzat la relació entre l’obra pública i el disseny industrial a partir de la necessitat que la primera té de la segona.


A l’àmbit Enginyeria i Empresa s’ha presentat la XarTAP, Xarxa de Referència en Tècniques Avançades de la Producció, promoguda per la Generalitat de Catalunya, i que agrupa més de 200 investigadors. Així mateix s’ha presentat el Centre de desenvolupament d’equipaments científics promogut per la UPC, posant al servei de la ciència la capacitat de disseny i desenvolupament de les unitats que treballen en aquest camp. S’ha analitzat l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per donar suport a la creació de nous espais, espais virtuals però també cognitius i organitzatius, per compartir el coneixement a les empreses en els processos d’innovació. S’ha presentat un estudi sobre la relació entre inversió en formació a l’empresa i innovació, mitjançant treballs a diferents regions europees. L’empresa ha d’invertir en formació per ser capaç d’innovar. S’ha exposat l’aplicació d’algorismes de mineria de dades a la mesura dels factors intangibles de clima laboral d’una institució catalana i la importància dels seus determinants. També, s’han comentat solucions que permeten augmentar l’eficàcia de la presa de decisions a partir del diagnòstic de la situació actual de l’empresa, millorant la competitivitat de les empreses. A més, d’acord amb la teoria de cues s’ha exposat el model del funcionament d’una brigada de manteniment d’edificis, avaluant el nivell d’acompliment, els costos i l’eficiència del sistema.


S’ha presentat el desenvolupament del captador CCStaR, un concentrador de reflector fix i focus mòbil especialment dissenyat per a l’aportació de calor en processos industrials i per a fred solar. Així mateix s’ha exposat el potencial d’instal·lació de captadors de baixa i mitja temperatura per a aplicacions a processos industrials. S’ha aportat l’exemple de l’estudi de flux energètic i les emissions de CO2 al llarg del cicle de vida d’un hotel. S’ha organitzat una sessió presentant diferents experiències en la creació d’empreses spin-off, abarcant camps molt diversos: sistemes marins, consorci de vivers territorials, enginyeria de sistemes intel·ligents i gestió energètica utilitzant tecnologia embedded.


En relació als Estudis d’Enginyeria s’ha fet una reflexió sobre la crisi de vocacions a l’enginyeria, analitzant que l’entorn social no afavoreix la cultura de l’esforç, que el prestigi i l’economia dels enginyers ha anat minvant, les empreses no han apostat decididament per la recerca, el desenvolupament i la innovació, i que el sistema educatiu tampoc ha afavorit gaire aquestes vocacions. S’ha analitzat la progressiva disminució de l’interès dels estudiants per les carreres d’enginyeries, que no és un fet aïllat a Catalunya sinó que és un fet que es va produint des de fa anys a tot Europa. Al mateix temps l’increment de la demanda d’aquests titulats per part de les empreses porta al fet constatable de creixent manca d’enginyers. Aquesta situació fa que s’hagin d’establir polítiques i estratègies per intentar corregir aquest problema. S’han presentat els objectius del Programa EnginyCAT per a la promoció de les enginyeries a Catalunya, liderat pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa: incrementar el nombre de vocacions en enginyeries, millorar la formació tecnològica preuniversitària, millorar els resultats acadèmics en els estudis d’enginyeries, millorar l’encaix entre oferta i demanda professional.


Com experiències concretes relatives als Estudis d’Enginyeria s’ha presentat la forma en que l’ETSE Industrial i Aeronàutica de Terrassa ha orientat la política de promoció dels seus estudis, al voltant del impuls dels projectes d’Escola que siguin engrescadors pels estudiants i que sovint són fruit de la iniciativa dels mateixos. S’ha exposat l’experiència d’apropar l’educació secundària i la universitat, i treballar plegats per millorar l’èxit escolar d’estudiants de 3er i 4rt d’ESO. S’ha indicat que caldria que les empreses es dediquessin més intensament a la fase de disseny de producte, on un dels principals factors claus és la creativitat. Cal promoure Centres de Disseny on s’apleguin enginyers, economistes i de belles arts per dissenyar nous productes competitius. En relació a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes a la UPC, un cop fet l’estudi de la situació de les dones a aquesta universitat, s’ha aprovat un Pla d’Igualtat d’Oportunitats i s’ha creat una Oficina i una Comissió de Seguiment encarregada del seu compliment. S’ha exposat el màster europeu en visió i robòtica, reconegut pel Programa Erasmus Mundus de la Unió Europea, organitzat per donar resposta a les necessitats actuals de la indústria en l’àmbit del control de qualitat, l’automatització de processos i al camp de la sanitat. S’ha presentat l’ús d’una plataforma de robòtica mòbil com a eina docent innovadora per tal de promoure i integrar diferents coneixements acadèmics: computació, comunicacions i control.


S’ha presentat l’experiència de la implementació de l’Inquiry Based Learning en dues assignatures d’energies alternatives del Programa sènior (per a gent més gran de 50 anys) de la Universitat de Lleida. Així mateix s’ha presentat l’experiència des de la Universitat d’Andorra, de l’impacte de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en les metodologies d’aprenentatge, analitzant els resultats aconseguits en diferents modalitats. S’ha explicat com els estudis d’enginyeria reformats en el marc de l’EEES és una oportunitat magnífica per afegir als continguts tècnics dels nous estudis la competència transversal de millorar la comunicació en la llengua pròpia, tant oral com escrita. S’ha exposat el Pla de tutories a l’ETSE Industrial i Aeronàutica de Terrassa que ha servit per acompanyar als estudiants, especialment als nouvinguts, durant el període de permanència al centre. Es considera que són eines per al foment dels estudis d’enginyeria.


En relació a l’Enginyeria Biomèdica, Salut i Qualitat de Vida s’ha revisat com el sector de les tecnologies mèdiques té un fort pes a les economies europees, amb forta incidència en els índexs de recerca, socials i econòmics. Es proposa que amb una millora dels models de transferència de tecnologia, millora de la política de patents i valorització de les tecnologies, Catalunya està cridada a tenir espai propi dins del mapa mundial de les tecnologies mèdiques. S’ha explicat l’adequació de la docència en enginyeria biomèdica a l’Espai europeu d’ensenyament superior, amb les dades estadístiques que indiquen l’important interès dels estudiants en aquests nous estudis multidisciplinars que relacionen l’enginyeria amb les ciències de la salut. S’ha analitzat l’evolució de la robòtica a l’entorn quirúrgic, amb la transformació dels quiròfans i els procediments quirúrgics. Es comenta la importància d’aquesta recerca a Catalunya, així com l’impacte a la societat catalana. S’han presentat experiències d’aplicació de la informàtica gràfica en bioenginyeria, com els tractaments de rehabilitació neurològica, psiquiàtrica i motora basats en el disseny d’entorns virtuals que reprodueixen escenaris quotidians on els pacients poden navegar i interaccionar virtualment. S’ha explicat una experiència de cooperació universitat-empresa d’aplicació d’Internet a l’àmbit de la salut en els camps de: Millorar la col·laboració dels diversos entorns del malalt (el clínic, el familiar i el social) i desenvolupar eines i recursos de suport al malalt. Finalment s’han exposat diferents aplicacions socials de les tecnologies de la producció a la Fundació CIM: Interfícies de relació entre persones amb discapacitat i l’entorn, mapes tridimensionals per a persones invidents, cadires de rodes amb canvi de marxes, assistència a les persones amb deficiència auditiva, ...


A l’àmbit Enginyeria, Innovació i Societat de la Informació, des de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació s’han presentat les necessitats, oportunitats i perspectives de professionals TIC a Catalunya. En relació al debat obert sobre la funció dels col·legis professionals i el seu possible fre a l’activitat econòmica, s’han exposat unes reflexions i comentaris sobre les opinions que fins ara s’han aportat des del Govern de l’Estat, alguns òrgans de l’administració i les representacions dels mateixos col·legis. S’ha emfatitzat el paper de la innovació com element tractor a l’enginyeria. Es proposen algunes mesures que poden contribuir a crear un nou marc d’actuació on la innovació sigui un valor significatiu. S’ha incidit en el paper tractor de l’administració, un canvi cultural al sector, mesures de compartir riscs entre les parts, formes d’articulació de la innovació a les empreses, ... S’ha repassat l’evolució del marc fiscal d’incentivació a les activitats de recerca, desenvolupament i innovació al teixit empresarial, amb èmfasi especial en la creació i la trajectòria d’eines de suport. S’han fet observacions de com es pot millorar l’impacte dels incentius fiscals al finançament públic del teixit empresarial. En relació a com atraure i retenir el talent en tecnologia i innovació, s’ha presentat l’experiència del Centre de Tecnologia Aeroespacial. En un altre ordre de coses s’han descrit els resultats de la recerca per a millorar la seguretat en les comunicacions i en el comerç electrònic, estudiant els mètodes existents i dissenyant-ne de nous. Des del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona s’ha explicat què es, com funciona i per a què serveix el visat electrònic.


En relació a la Producció, Territori i Societat en la Gestió Forestal s’ha descrit el foment de la planificació dels boscos per mitjà dels Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal, la qual cosa ha contribuït a la millora de la sostenibilitat de la gestió forestal i a la tecnificació del sector. S’han presentat algunes de les aportacions que s’estan fent actualment a nivell de recerca en el comportament dels incendis forestals i que contribueixen al desenvolupament de nous models, i millora dels existents, de predicció del comportament d’incendis. S’ha exposat el seguiment dels instruments d’ordenació forestal mitjançant un sistema d’informació geogràfica, amb la implementació a dues zones de Catalunya: la Serra de Collsacabra i el Massís de les Guilleries. S’ha explicat el projecte en defensa contra allaus en el municipi de Bossóst, a la Vall d’Aran. S’ha descrit la nova realitat dels boscos de rodalies, on el futur ha de passar per una entesa entre l’administració local, l’administració forestal i els propietaris privats per assegurar el màxim de beneficis per a la població que els demanda i una justa compensació als propietaris. També s’ha destacat la component social en el disseny de polítiques forestals i els instruments d’incentivació per a que els propietaris s’impliquin en la gestió de les seves propietats. Per últim en aquesta temàtica s’ha explicat el repte del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, transferint coneixement tècnic i científic a la societat i al territori.


S’ha presentat, a l’àmbit Enginyeria, Comerç i Indústria Aeroportuària, l’avaluació de l’eficiència tècnica de 32 indústries aeroportuàries en diversos continents, analitzant les variables del procés productiu. S’han exposat els paràmetres clau del negoci logístic de la càrrega aèria, seguit d’una anàlisi d’oportunitats i amenaces, i finalment analitzant el motor clau del desenvolupament immobiliari als aeroports. S’ha descrit l’experiència docent en els estudis d’enginyeria aeronàutica a l’Escola de Terrassa.


En l’àmbit de la Tecnologia, Indústria i Entorn, fent especial èmfasi en el sector de la construcció, s’ha exposat l’aportació a la construcció sostenible: prefabricats de formigó amb àrid reciclat produït a les plantes trituradores de runa de Mallorca, generant prefabricats vibrocomprimits. S’ha presentat també una anàlisi comparativa del càlcul de murs pantalla en el disseny de soterranis d’edificis. S’han detallat possibles aplicacions, en funció de les seves propietats, dels àrids reciclats mixtos a Mallorca. S’han comentat els principals efectes del procés de globalització, tan positius com negatius, en el sector de la construcció especialment els relatius a la transferència de tecnologia i el seu impacte en els països del sud. S’han analitzat com les diferents competències definides en el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior pels estudis relacionats amb l’enginyeria civil responen a les noves demandes de la societat. Finalment s’han presentat les noves perspectives en ciència i tecnologia dels metamaterials, nous materials artificials que es poden dissenyar o estructurar per tal d’obtenir unes propietats electromagnètiques o òptiques singulars i úniques.


A l’àmbit Enginyeria i Societat s’ha exposat un conjunt d’actuacions individuals i col·lectives de la nostra enginyeria encaminades a fer del llenguatge tècnic i científic expressat en català una eina de treball i d’estudi precisa i normalitzada. S’ha tractat sobre l’aplicació de les modernes tècniques de reflexió estratègica aplicades al sector de les entitats sense ànim de lucre. Les vinculacions entre estratègia, innovació, responsabilitat civil i cultural del coneixement són de gran actualitat. S’han presentat els objectius principals de la Societat Catalana de Tecnologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, destacant les activitats realitzades i les futures previstes, per acabar comentant el lligam entre la SCT i la nostra societat propera. S’ha detallat com la Càtedra Victoriano Muñoz Oms de Valors humans a l’enginyeria fomenta que es tinguin en compte els valors a l’enginyeria del que tantes mostres va donar aquest eminent enginyer. La càtedra realitza diferents actuacions, també destinades al foment d’una adequada formació dels futurs enginyers. S’ha proposat que les ciutats innovadores persegueixin la seva especialització, a partir de les bases que sustenten les economies locals. S’ha descrit el cas de la ciutat de Lleida i la creació del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari. Finalment s’ha analitzat l’estat de l’art de la nanotecnologia a Catalunya, centrant-se en els aspectes científics, tecnològics, econòmics i socials, derivats de la revolució fomentada per les nanotecnologies.

 

Pere Caminal i Magrans

President del Comitè Científic

Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica de la UPC

 

 

Realització: Imma Puig